PREGUNTES FREQÜENTS

Perquè els primers anys dels infants petits són la base de la seva salut física i mental, de la seva seguretat emocional, de la seva identitat cultural i personal i del  desenvolupament de les seves competències.

Perquè els infants petits creen vincles emocionals forts amb els seus   pares o altres persones que els atenguin, dels que cerquen i necessiten cura,  atenció, orientació i protecció, que s’ofereixin de forma respectuosa amb la seva individualitat i amb les seves capacitats, cada cop més grans.

Com un procés continu, permanent i intencionat d’interaccions i relacions socials de qualitat, oportunes i pertinents, dirigides a reconèixer les característiques, particularitats i potencialitats de cada nen o nena, mitjançant la creació d’ambients enriquidors i la implementació de processos pedagògics específics i diferencials a aquest cicle vital, que possibiliten els nens i les nenes a potenciar les seves capacitats i desenvolupar competències per a la vida.

En conseqüència, es requereix un nivell mínim de benestar i equilibri amb l’entorn físic, una situació de calma, calidesa, comprensió i vincle afectuós amb l’entorn social, com a condició prèvia perquè funcionin adequadament els processos mentals.

Els nens i nenes des del moment que neixen, projecten i utilitzen tota una gamma de qualitats comunicatives en les seves diferents variants.

Des d’un primer moment els nadons presenten intenció comunicativa amb els seus pares, utilitzant mecanismes d’expressió més o menys directes i definits que tenen al seu abast.

El contacte permanent, sostingut i progressiu, que crea amb l’adult fonamentarà la base per al sorgiment de la capacitat d’emetre els sons del llenguatge humà.

Una de les grans fites del desenvolupament humà és aconseguir la integració efectiva en el món social en què es troba immersa una persona des del seu naixement.

Al llarg dels anys, el desenvolupament del món social es va ampliant i diversificant, els nens i nenes entren en contacte amb diferents realitats socials que estan definides per codis, normes i costums, en molts casos no explícits, que ha d’anar coneixent i comprenent i als que ha d’adaptar el seu comportament.

El desenvolupament del coneixement social abasta 3 àmbits:

• La comprensió d’un mateix i les persones amb què es relaciona.
• La comprensió de les relacions que vinculen les persones.
• La representació, assumpció i comprensió intel·lectual sobre els sistemes i institucions socials del model cultural en què es viu, i sobre els valors ètics i normatius de respecte, tolerància i solidaritat que sustenten la convivència en aquest model.

A través del joc aprenen i, per tant, creixen, evolucionen i es desenvolupen. Jugant, aprenen com funciona el món i, d’aquesta manera, s’hi introdueixen. En un primer moment, els nadons “juguen” amb el seu propi cos (es xumen la mà, el dit, es porten objectes a la boca, rosseguen…), amb les persones que en tenen cura (somrient, mirant fixament, agafant els dits dels pares, succionant, etc.) i amb els objectes (sonalls, produint tipus de sons amb diferents materials, fent servir instruments musicals de percussió…).

El joc esdevé peça clau per interpretar, comprendre i assumir el que l’envolta des d’un punt de vista social, emocional, estructural, afectiu i  normatiu.

Si, perque els pares són el primers i més importants mestres dels seus fills.

Els ensenyen i els eduquen, especialment, quan són molt petits i estan en plena fase de créixer, madurar i aprendre a través de l’exploració i l’experimentació directa amb el seu entorn tant pel que fa a objectes i la seva funcionalitat com des d’un punt  de vista espacial.

Jugant amb ells:

• Fem que el nostre nadó gaudeixi d’activitats variades.
• Aconseguim que experimenti l’alegria de l’èxit, acceptant que aquest fet és circumstancial i no imprescindible per gaudir del joc.
• Introduïm al nen o nena en el respecte, les condicions de joc i els conceptes de compartir, cooperar, ser solidari i empatitzar amb els companys/es de joc.
• Fomentem els valors de divertir-se, jugar pel plaer de jugar, aprendre, conèixer i mantenir unes bones relacions socials.
• Perseguim que assumeixi reptes per si sol, animat per nosaltres, i que així, millori la seva autoconfiança i motivació
• Fem que senti respecte i valori positivament l’esforç, com a actitud imprescindible per aconseguir potencialment les fites que un es marqui.
• Subratllem la importància del reforç positiu i la creació de vincle emocional que generi autoestima, seguretat, confiança, benestar i equilibri.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI) és el primer instrument internacional que reconeix els infants com a agents socials i com a titulars actius dels seus propis drets.

Els seus 54 articles recullen els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de tots els nens i nenes.

La CDI és el tractat internacional amb la ratificació més gran de la història. La seva aplicació és obligació pels governs dels 193 països que l’han ratificada.

La Convenció reconeix clarament el dret de tots els nens i nenes (menors de 18 anys) a tenir un nivell de vida digne, sa i adequat.

https://www.unicef.es/sites/www.unicef.es/files/recursos/CDN_CAT_2013_CDN.PDF

Sí,  dins de l’ambit estatal: Ley 26/2015, de 28 de julio, de modificación del sistema de protección a la infancia y a la adolescencia.
Catalunya: Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
Enllaç amb les lleis.

No  del tot, els diferents criteris en la interpretació i especialmente la manca de dotació econòmica, són un greu impediment per desenvolupar-les plenament en benefici dels infants.

Si,  la Convenció sobre els Drets de l’infant va publicar  l’OBSERVACIÓ GENERAL NÚM. 7 (2005). Realització dels drets de l’infant en la primera infància. (veure document)

Els infants petits són portadors de drets. Exposa les característiques de la petita infància, els seus drets i la responsabilitat paternal i de les administracions,  així com l’assistència  necessària  als pares, de l’Administració,  si aquests no poden assumir les pròpies.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant, proposa que una definició de treball  adequada per a la primera infància, seria el període comprès des del naixement fins els 8 anys d’edat

Tenen dret a mesures especials de protecció, i, d’acord amb les seves capacitats en evolució, a l’exercici progressiu dels seus drets.